No vull minuts, ni mesos,
ni tan sols demano anys.
En tinc prou amb una eternitat
que em deixi empremta en el buit de la mà,
l'espai d'on me l'han retallada.
Els entredits, bengales al vent
perquè em pugueu trobar.
Cèlia Sànchez-Mústich. On no sabem. 2010
Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,
de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.
La poesia,
pregària de mare.
I el cant,
el plor del meu infant.
**
La música és l'aliment de la meva fortalesa.
**
La tragèdia
és no poder arribar
al pes de la llibertat.
Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020
Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez
Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i
l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just
Silenci és el mot que més sobreviu en els teus
versos...
Evoques una manera de respirar sense fer fressa.
La veu s'escola pou avall amb un bleix de corriola
que sadolla el poal de la teva set.
Batecs al cor de la vall cobreixen el sotabosc
de l'ànima: el temps gira en la teva boca
i apropa el vaixell a la costa nua de la pròpia,
petita i inadvertida història.
Diuen que queien bombes quan vas néixer
a la llum d'un far que funcionava amb la bateria
d'un camió estacat al carrer. Et varen batejar:
fou així com et caigué el món xop a sobre
amb el silenci esbatanat de les sirenes
Clara Mir
SOLC : recull de poesia a càrrec de 7 Cors. 2011
Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez
Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i
l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just
El riu
fa i perfà
incansables imatges
de fum blau-grisós,
que s'enlaira
i confon
amb la llum del matí
enllosada.
Teresa Roses. Escletxes. 1982
També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019
Ho guardo a la memòria,
haver estat aigua, terra, foc,
moixó, flor, mosca, borinot,
herba, esbarzer, pedra, ametller...
Obstinada en desaprendre
per poder seguir fent via,
—esborrades les empremtes
barrejats els caminals—
perdo l'olfacte, gust, oïda,
vista, tacte, dies, vida.
I al cau d'una lletania
feta d'aire i veus d'infant,
sento a voltes la fiblada
que m'etziba algun record.
Faig llavors pas de gegant
i recupero el silenci.
Montserrat Gort. Del pretèrit imperfecte al futur simple. 2017
També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019
Als nostres ulls, les espines
són fetes d'un mirar endins
clavat a l'aire; balins
de plom encetant brusquines.
Rabejada amb carmesines
imatges d'un altre cor,
bada la cadència al so
galejat de rosa en néixer
amb color d'ella mateixa
i amb l'arrel d'una altra flor.
Miquel Àngel Adrover. Les cares de la cugula. 2023
VIII Premi Miquel Bauçà de 2023
Epíleg de Damià Rotger
Il·lustració de Tònia Meravell
Es recullen amb les mans,
es guarden amb la mirada,
minúsculs grans de sorra.
Les atrapem amb la llum,
enlluenten la foscor
efímeres com les flors.
Algunes amb embolcall,
altres subjectes al vent,
atrapades a l'espill,
reflectides a l'espai.
——————————
LAS PEQUEÑAS COSAS
Se recogen con las manos
se guardan en la mirada
minúsculos granos de arena.
Se atrapan con la luz,
iluminan la oscuridad
efímeras como flores.
Algunas envueltas,
otras sujetas al viento,
atrapadas en el espejo,
reflejadas en el espacio.
——————————
LES PETITES CHOSES
On les cueille à la main,
on les garde au regard,
petits grains de sable.
Attrapées à la lumière,
elles fourbissent l'obscurité
telles des fleurs éphémères.
Quelques unes enveloppées,
d'autres au gré du vent.
attrapées dans le miroir,
réflétées dans l'espace.
——————————
THE LITTLE THINGS
We take them in our hands
and hold them in our gaze
like tiny grains of sand.
We catch them in the light
and they brighten the darkness,
ephemeral as flowers.
Some are wrapped like gifts,
others are blown in the wind,
trapped in the mirror,
reflected in space.
——————————
Mireia Farriol. Estimats anònims. 2023
Pròleg de Francesc Parcerisas
Traducció:
Mireia Farriol, castellano
Sílvia Farriol, français
Jacqueline Minett, english
Els destins complexos
que no sabem ni volem saber
són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles
tal com el vent fa fimbrar els plançons de l'arbre
que, ple de primavera, va del gris al verd, per acabar en plenitud.
Serà estiu, ja.
Meritxell Cucurella-Jorba. La volumetria del neguit. 2021
Postfaci de Jaume Pont
XXV Premi de Poesia Màrius Torres, 2020
Llançar-se a allò que és desconegut,
salva, diuen...
salva, però, d'una mateixa?
Avisa el vent que es pot partir,
que espeteguin les sogues, neguitoses,
contra el pal i la coberta;
que serriquin els taulons amb l'embat de les onades
i es despleguin veles
i, tibants, s'emportin a pler
la barca al salt d'onada.
Embolica'm amb el teu blanc més blanc que l'escuma
perquè pugui gaudir de l'estesa de llum blanca.
Em sé embriaga de nous mots,
acuitada de paraules
que em permetin dir mons nous.
Onades revesses i torbonades
m'han deixat ara surant
indigent, damunt d'un fustot vell,
és tot el que resta de la barca.
Soc salvada? Salvada amb jo
mateixa.
I. Esclats de llum i de mar
Neus Forcano. Camins de sorra i sal. 2023
Corre l'aigua.
Ruixat ardent que arrela.
La canoca de blat de moro creix.
La tija de la userda. Creix.
La figuera obre els ulls
i veu com creixent les arrels.
Arbres d'aigua, les arrels.
II
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Pròleg de Quim Español
Cal fluir en cada mot
fins a perdre els sentits
en l'esdevenidor
ingràvid el desig
lliure d'enteniment
per lliurar-se a l'aire
d'una metamorfosi
trànsit imperatiu
per sentir assentir
acords físics al ras
tostemps a l'uníson
del fonema el to
en raure cant el so.
Ester Xargay. Infinitius. 2017
Pròleg de Jordi Marrugat
Epíleg de Vicenç Altaió
Cada setmana cull tomates
i en faig caixons per a l'hivern.
No em queda res més per omplir-los,
si no és un gest que ve de tu.
Tenc la tristesa manllevada,
visc un delit que no em pertany.
Però insistesc en la collida:
el lloc més frondós és a l'hort.
Jèssica Ferrer Escandell. Som aquí. 2022
7è Premi Francesc Garriga
Poso les mans buides sota l'aigua
m'ensabono amb sabó aromat
de penes reciclades
i quan retiro les mans
plenes d'intensa olor de rebel·lia
la pica coqueteja
engalanant-se
amb regalims
de perles
de gotes
i de llàgrimes.
Teresa Serramià i Samsó, dins el llibre,
Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
ha pres un sentiment estrany
en arrels
que creixen massís avall.
Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
és l'indret on et penso,
on somio
i on mai
mai
no et necessito.
Laura Martín Ortiz. D'aquest breu somni. 2021
Pròleg de Lluís Calvo
Premis literaris Ciutat d'Elx 2021. Premi Festa d'Elx
D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.
Cada llibre de poemes té un procés
De descobriment
Cada poema ens diu com funciona
Un món tancat
Cada vers ens dona un dels plers
Més antics de la literatura
... aleshores vaig deixar la roba damunt l'herba
i abans de ficar-me al riu vaig mirar el color
que el sol hi posava i el color que el cel hi deixava
i tota la llum que ja era diferent perquè havia començat
la primavera després d'haver viscut amagada
a dintre de la terra i a dintre de les branques.
Mercè RODOREDA
De: EL SENTITDOR. Llibre tercer
Biel Mesquida. Carpe Momentum. 2021
Fer llum dins la foscor,
obrir camins on no n'hi han.
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor,
ni llavor que doni tant.
Josep Ortega Ortíz. Versos i pensaments empordanesos. 2023
Pròleg de Martí Carreras Ginjaume.
mal moment perquè m'arribis, gitanet,
amb el sol a la mirada
i les mans plenes de vent fresc,
amb la cort de precipicis
que m'assalten quan te veig;
mal moment per la bugada
si ja tinc el cossi ple;
mal moment perquè me miris
si em fa por de dar-te res,
que te'n dono una micona
i la lluna ja em fa el ple...
barcelona, setembre del 7
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
XLII
Vicent Andrés Estellés. Obra completa IV [Horacianes]. 2017
Estudi introductori i edició a cura de Jordi Oviedo Seguer.
Ves a dormir.
Deixa que la nit et torni a vèncer.
De fet, és el més fàcil:
obres la mà i el globus s'enlaira,
caus avall feixuc com una moneda dins un pou,
i els ulls se't tanquen
com trens que arriben.
Dels vagons baixen els somnis:
«Benvinguts!», dius resignadament,
i us abraceu no massa fort.
Manuel Forcano. Les mans descalces. 1993
Premi Josep Maria López-Picó 1992
Beneeixo el treball de cada dia,
beneeixo, de cada nit, el son.
El judici diví i la gràcia divina,
la llei de pedra ー i la llei dels bons.
I el teu porpra polsós, amb tants forats,
i el teu bastó polsós, amb tots els raigs...
—I encara beneeixo la pau, Senyor,
a les altres cases — i el pa d'altres forns.
21 de maig de 1918
Marina Tsvetàieva. Fites. 2023
Traducció de Laia Malo
Pròleg de Miquel Cabal
21è Premi de traducció Vidal Alcover
És el milhomes
qui fibla amb el front
les parets de la cova,
desvestint
en el trémer
del blau
l'estructura,
ーl'axiomaー
d'intuir-se a la mida
de totes les coses.
Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021
III Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020
Pròleg de Sergi Álvarez Riosalido
Epíleg de Laia Llobera
